El nom de la Farrès està vinculat a la masia de la Torre de la Farrès (antigament Torre Borella o Borrella) a partir de la qual degué prendre nom tot el veïnat. Està documentat amb la forma villa Savarens (any 917) Savares (1017) Savarres (1017 i 1226) Çavaresio (1453) noms que poden provenir de la paraula indoeuropea Savart o Savard, que designa amb sentit genèric, un cultiu o conreu. El topònim de la Farrès, però, també podria estar relacionat amb el germànic fara, que vol dir heretat o possessió d’una família noble.
El veïnat de la Farrès es va conformar en un lloc aturonat i de bones vistes a banda del camí Ramader i del camí de can Carmuta o de Can Benet, que porta a Fontcoberta des de la Farrès, passant per la Mare de Déu de la Font. A la cruïlla d’aquests dos camins hi ha un interessant pou veïnal que ha proveït d’aigua durant centúries. Encara conserva la pedra per a les benediccions.
El veïnat de la Farrès està integrat per deu masies molt ben conservades dels segles XIII-XVI que formen una unitat representativa de l’època medieval amb afegitons de segles posteriors.
Cal destacar alguns fills il·lustres dels Farrès: diversos canonges a la seu de Girona (s. XII-XIII) Berenguer de la Farrès i Ramon de la Farrès, abat de Ripoll entre 1362 i 1380, acèrrim defensor dels drets del monestir. La Torre de la Farrès és la masia més interessant de Fontcoberta. Es troba en un punt estratègic, ben comunicada amb altres torres de defensa. La construcció inicial va ser la torre de defensa quadrada, del segle XII, que es pot observar al costat sud-est de l’actual construcció. És de tres plantes amb espitlleres a la part baixa i obertures a la part més alta fetes amb posterioritat. A partir del segle XIV abandona les seves funcions defensives per convertir-se en una explotació pagesa. Conserva encara avui dues finestres geminades d’estil gòtic.
Una altra masia de la Farrès és citada amb la forma Starrola. Estarriola procedeix de l’iberobasc, est (o)erri, “el lloc de la closa, de la jaça”. El mas ha anat passant de pares a fills o filles, conservant sempre el cognom Estarriola. L’edifici no té valors destacables, però representa l’evolució d’una masia medieval humil que s’allibera del poder feudal el 1485.
Altres masies notables del veïnat són Can Mitjavila (citada el 1279), Can Mas (amb una llinda de 1571), Can Jan (avui propietat municipal i destinat a usos culturals) i Can Campolier.
-
Capella de la Mare de Déu de la Font
Dista un quilòmetre de Fontcoberta, situada al veïnat de la Farrés. D’estructura romànica, malgrat haver estat molt reformada. És d’una sola nau. La portada, amb llinda i una finestreta al costat. El campanar de paret té dos finestrals; és d’època posterior.S’hi accedeix mitjançant un porxo que fou construït per a resguardar del sol o la pluja els nombrosos assistents, i es concediren indulgències a tots els qui contribuïren a la seva construcció. En el segle XIII existia la Confraria de la Mare de Déu. L’apogeu d’aquesta confraria arreu de la rodalia fou causa d’una nova redacció dels seus estatuts, que foren aprovats per la reina Maria, esposa i lloctinent d’Alfons V d’Aragó, el 5 de maig de 1453. El primer dels articles ordenava que tots els confrares venien obligats a concentrar-se a la capella un cop a l’any per la diada de la Mare de Déu de març. Tal volta els pabordes distribuïen a la porta una almoina de pa. Això fou l’origen de l’aplec.
Prop de la capella hi ha una font qualificada de prodigiosa a la qual s’aplegaven tots els qui patien mals i nafres. Ho acredita una circular del cardenal Joan de Casanova, datada el 23 de juny de 1433, on s’expressa l’existència d’una font d’aigua “de meravellosa virtut”.
Els malalts que hi acudien eren tants, que sovint havien de suportar les inclemències del temps -pluges o sol ardent- mentre esperaven torn per a tocar l’aigua miraculosa. D’ací prové la construcció del pòrtic.
Hi havia també un habitacle per al capellà beneficiari de l’ermita, que fou derruït l’any 1963 per amenaçar ruïna.
La imatge de la Verge que presideix la capella és d’alabastre, del segle XIV.
Pel 25 de març se celebra l’Aplec a l’ermita de la Mare de Déu de la Font. Solemne ofici, sardanes, sorteig d’un xai que regala una casa del poble per tal d’ajudar a pagar les despeses de la festa, i altres actes de gaudi. Tot plegat fa que aquest aplec tradicional sigui un dels més sobresortints i de major fervor de la comarca. Últimament l’aplec se celebra el diumenge prop següent.
-
Can Jan de la Farrès
Can Jan, a banda de ser un bé patrimonial de primer ordre, és un espai obert al dinamisme cultural del nostre municipi. Un espai que compta amb una exposició permanent per divulgar un dels atractius mediambientals més potents de la nostra comarca, la singular Platja d’Espolla, una joia natural que Fontcoberta té la sort d’atresorar, i una de les peces més atractives de la Conca Lacustre de l’Estany de Banyoles. Al mateix temps, Can Jan pot albergar tota classe d’activitats culturals: presentacions, exposicions, conferències i tallers formatius.
Tel. Informació: 972 574 139 – Consultar horari de l’Ajuntament a la pàgina web
Exposició permanent
La platja d’Espolla: una llacuna singular
La protecció de les llacunes temporànies a la Mediterrània
D’on ve i on va l’aigua de la platja d’Espolla
Què hi fan plantes terrestres dins l’aigua?
Com sobreviuen els animals aquàtics en llacunes que s’assequen?
Els amfibis com a indicadors del bon estat dels ecosistemes
La importància de les zones humides per als ocells i per a la connectivitat faunística
El Triops cancriformis, una espècie plena de sorpreses